vent de llevant

El Llevant és el punt cardinal est, i en la rosa dels vents s'anomena també llevant al vent que prové d'aquest punt cardinal. En l'àmbit dels Països Catalans, el llevant és un vent humit, ja que prové del mar.

D'acord amb la mitologia grega, Euros era la personificació del vent de l'est.

Etimològicament llevant prové del llatí levante, ‘que s'aixeca’. Segons una altra versió, vindria de llevar, ja que és per on surt el Sol en els equinoccis.

Descripció
El vent naix a la Mediterrània central i en les proximitats de les Illes Balears i arriba a la seva major velocitat en travessar l'estret de Gibraltar. El vent porta boires i precipitacions a la cara est del penyal de Gibraltar però fa temps sec en el costat occidental de l'Estret, especialment a la costa atlàntica andalusa. Aquesta peculiaritat els fa ben coneguts pels habitants del lloc que ho associen a temps calorós o ventós. No obstant això a Gibraltar genera formacions de núvols particulars en el Penyal. Els vents de Llevant poden ocórrer en qualsevol moment de l'any, però són més comuns des de maig fins octubre. La seva intensitat pot ser molt variable però pot arribar a ser molt alta, impossibilitant la sortida de vaixells al port d'Algesires.

Origen meteorològic
Durant l'estiu, les llargues hores de sol generen sovint una baixa tèrmica (B) sobre el nord-oest del continent africà, exactament sobre la serralada de l'Atles. Aquesta baixa de pressió entre 1.005 i 1.010 milibars entra en contraposició amb l'anticicló de les Açores, més reforçat en èpoques estiuenques, i situat al nord de l'arxipèlag. Aquesta conjunció genera vents en contra del sentit del rellotge en la baixa pressió (vent de l'est en la seva zona nord) sobre la mediterrània més occidental. Al costat del origen pressió, s'afegeix l'efecte local de l'Estret de Gibraltar, que magnifica la seva força i velocitat just en aquesta zona.

La sequedat a Andalusia occidental és causa de l'efecte Foehn produït per les estribacions occidentals de les serres bètiques.