Vent de Tramuntana

La tramuntana és un vent fort i fred que ve del nord, d'origen polar, usant el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central Francès com a zona d'acceleració. La seva velocitat ha arribat als 200 km/h. Quan bufa aquest vent el cel sol presentar un blau puríssim.

Com es manifesta??:es manifesta en relació amb una entrada, doll d'aire fred i sec, d'origen Polar Continental. Circumstància o característica que explica la seva major freqüència/predomini en els mesos d'hivern, quan el Anticiclón de Sibèria s'estén fins a l'Europa central afavorint l'arribada d'aquest corrent d'aire fred. El corrent després d'envair la Vall del Po, passa amb força l'obstacle que representen els Apeninos i irromp violentament en el Golf de Gènova i en el Tirrè.

VENT DE MESTRAL

El mestral o cerç és el vent procedent del nord-oest.

El nom prové del llatí magistrale, «magistral», ja que és un vent sec i violent temut pels agricultors i mariners.

Als Països Catalans es produeixen vents forts de mestral quan l'anticicló atlàntic domina l'est de la Península Ibèrica i el seu flanc nord és travessat per un corrent pertorbat, que traspassa els Pirineus i produeix vents freds i forts per la vall de l'Ebre, que afecten les terres properes a aquest riu: Ports de Beseit, delta, Camp de Tarragona i centre de l'Aragó.

Al delta del Roine (un riu francés) el mestral és un vent cantàbric del nord-oest que bufa quan les altes pressions d'Europa atretes per les baixes de la Mediterrània canalitzen per la vall estreta del riu vents freds sobre la regió.

VIENTO DE MIGJORN

El Migjorn (viento del Sur o Mediodía), es la unión de una borrasca centrada en Portugal y un anticiclón sobre Italia, de forma más o menos simétrica. La denominación de Mediodía hace referencia a la altura del sol sobre el horizonte, cuando el sol, en su movimiento diario alcanza su mayor elevación al mediodía. Es un viento que proviene del continente africano, y trae aire cálido y seco, característica que se que se visualiza particularmente en verano, causando una gran sensación de bochorno. En raras ocasiones alcanza la fuerza 6. Como norma general aparece en combinación con sus vecinos Xaloc y Llebeig.

Viento de gregal

El viento Gregal

En la cuenca mediterránea se denomina gregal el viento procedente del noreste. Se denomina este viento con el nombre de gregal, por que proviene de Grecia, justificándose así el empleo del referido vocablo.

En el Mediterráneo Occidental el gregal encuentra en la parte oriental de España, con resultados pluviométricos que se diferencian según el relieve del país. Un ejemplo es el tramo de la costa de Alicante, en torno al cabo de la Nao: al noreste de Denia, la incidencia de los temporales del noreste son abundantes y de gran intensidad horaria, adquiere protagonismo y ubica los dos observatorios más lluviosos de la Comunidad Valenciana. En cambio, la modificación del trazado costero, cuya dirección es NW-SE en la Marina, abriga del gregal y de los temporales del noreste, al extremo de que, en menos de 50 Km., la precipitación media anual desciende de los 644 mm de Denia a los 345 de Benidorm, reduciéndose casi a la mitad.

VIENTO DE LEVANTE

El viento de levante es el nombre con el que se suele designar al viento procedente del este en el litoral mediterráneo de España y, en general, en todo el mediterráneo occidental.

El viento nace en el Mediterráneo central y en las proximidades de las Islas Baleares y alcanza su mayor velocidad al atravesar el Estrecho de Gibraltar. El viento trae nieblas y precipitaciones a la cara este del Peñón de Gibraltar pero provoca tiempo seco en el lado occidental del Estrecho, especialmente en la costa atlántica andaluza. Esta peculiaridad los hace bien conocidos por los habitantes del lugar que lo asocian a tiempo caluroso o ventoso. Sin embargo en Gibraltar genera formaciones de nubes particulares en el Peñón. Los vientos de Levante pueden ocurrir en cualquier momento del año, pero son más comunes desde Mayo a Octubre. Su intensidad puede ser muy variable pero puede llegar a ser muy alta, imposibilitando la salida de buques en el puerto de Algeciras.

vent de llevant

El Llevant és el punt cardinal est, i en la rosa dels vents s'anomena també llevant al vent que prové d'aquest punt cardinal. En l'àmbit dels Països Catalans, el llevant és un vent humit, ja que prové del mar.

D'acord amb la mitologia grega, Euros era la personificació del vent de l'est.

Etimològicament llevant prové del llatí levante, ‘que s'aixeca’. Segons una altra versió, vindria de llevar, ja que és per on surt el Sol en els equinoccis.

Descripció
El vent naix a la Mediterrània central i en les proximitats de les Illes Balears i arriba a la seva major velocitat en travessar l'estret de Gibraltar. El vent porta boires i precipitacions a la cara est del penyal de Gibraltar però fa temps sec en el costat occidental de l'Estret, especialment a la costa atlàntica andalusa. Aquesta peculiaritat els fa ben coneguts pels habitants del lloc que ho associen a temps calorós o ventós. No obstant això a Gibraltar genera formacions de núvols particulars en el Penyal. Els vents de Llevant poden ocórrer en qualsevol moment de l'any, però són més comuns des de maig fins octubre. La seva intensitat pot ser molt variable però pot arribar a ser molt alta, impossibilitant la sortida de vaixells al port d'Algesires.

Origen meteorològic
Durant l'estiu, les llargues hores de sol generen sovint una baixa tèrmica (B) sobre el nord-oest del continent africà, exactament sobre la serralada de l'Atles. Aquesta baixa de pressió entre 1.005 i 1.010 milibars entra en contraposició amb l'anticicló de les Açores, més reforçat en èpoques estiuenques, i situat al nord de l'arxipèlag. Aquesta conjunció genera vents en contra del sentit del rellotge en la baixa pressió (vent de l'est en la seva zona nord) sobre la mediterrània més occidental. Al costat del origen pressió, s'afegeix l'efecte local de l'Estret de Gibraltar, que magnifica la seva força i velocitat just en aquesta zona.

La sequedat a Andalusia occidental és causa de l'efecte Foehn produït per les estribacions occidentals de les serres bètiques.

vent de garbí o llebeig

El Llebeig o Garbí és el nom del vent del sudoest. Al País Valencià s'anomena llebeig, exceptuant a Alacant que se'l coneix com garbinet , mentre que més al nord se li diu garbí. Pel seu origen, porta molta sorra i pols molt fina en suspensió procedent del desert del Sàhara.

El llebeig es produeix com a conseqüència del moviment de borrasques a la Mediterrània sur d'Oest a Est; aquest desplaçament provoca el moviment de masses d'aire tropical, càlides, seques i amb molta pols portada del Sàhara fins al sudest de la Península Ibèrica.

Normalment el llebeig és anticipat per la calima (boira càlida) que apareix a l'horitzó cap al Sud. El color característic de la calima és provocat per la gran quantitat de pols africana que duu.

L'aparició d'aquest vent anuncia l'arribada de la depressió que l'origina i que moltes vegades ve acompanyat de pluges fortes.