El viento Gregal
En la cuenca mediterránea se denomina gregal el viento procedente del noreste. Se denomina este viento con el nombre de gregal, por que proviene de Grecia, justificándose así el empleo del referido vocablo.
En el Mediterráneo Occidental el gregal encuentra en la parte oriental de España, con resultados pluviométricos que se diferencian según el relieve del país. Un ejemplo es el tramo de la costa de Alicante, en torno al cabo de la Nao: al noreste de Denia, la incidencia de los temporales del noreste son abundantes y de gran intensidad horaria, adquiere protagonismo y ubica los dos observatorios más lluviosos de la Comunidad Valenciana. En cambio, la modificación del trazado costero, cuya dirección es NW-SE en la Marina, abriga del gregal y de los temporales del noreste, al extremo de que, en menos de 50 Km., la precipitación media anual desciende de los 644 mm de Denia a los 345 de Benidorm, reduciéndose casi a la mitad.
viernes, 5 de marzo de 2010
Viento de gregal
VIENTO DE LEVANTE
El viento de levante es el nombre con el que se suele designar al viento procedente del este en el litoral mediterráneo de España y, en general, en todo el mediterráneo occidental.
El viento nace en el Mediterráneo central y en las proximidades de las Islas Baleares y alcanza su mayor velocidad al atravesar el Estrecho de Gibraltar. El viento trae nieblas y precipitaciones a la cara este del Peñón de Gibraltar pero provoca tiempo seco en el lado occidental del Estrecho, especialmente en la costa atlántica andaluza. Esta peculiaridad los hace bien conocidos por los habitantes del lugar que lo asocian a tiempo caluroso o ventoso. Sin embargo en Gibraltar genera formaciones de nubes particulares en el Peñón. Los vientos de Levante pueden ocurrir en cualquier momento del año, pero son más comunes desde Mayo a Octubre. Su intensidad puede ser muy variable pero puede llegar a ser muy alta, imposibilitando la salida de buques en el puerto de Algeciras.
vent de llevant
El Llevant és el punt cardinal est, i en la rosa dels vents s'anomena també llevant al vent que prové d'aquest punt cardinal. En l'àmbit dels Països Catalans, el llevant és un vent humit, ja que prové del mar.
D'acord amb la mitologia grega, Euros era la personificació del vent de l'est.
Etimològicament llevant prové del llatí levante, ‘que s'aixeca’. Segons una altra versió, vindria de llevar, ja que és per on surt el Sol en els equinoccis.
Descripció
El vent naix a la Mediterrània central i en les proximitats de les Illes Balears i arriba a la seva major velocitat en travessar l'estret de Gibraltar. El vent porta boires i precipitacions a la cara est del penyal de Gibraltar però fa temps sec en el costat occidental de l'Estret, especialment a la costa atlàntica andalusa. Aquesta peculiaritat els fa ben coneguts pels habitants del lloc que ho associen a temps calorós o ventós. No obstant això a Gibraltar genera formacions de núvols particulars en el Penyal. Els vents de Llevant poden ocórrer en qualsevol moment de l'any, però són més comuns des de maig fins octubre. La seva intensitat pot ser molt variable però pot arribar a ser molt alta, impossibilitant la sortida de vaixells al port d'Algesires.
Origen meteorològic
Durant l'estiu, les llargues hores de sol generen sovint una baixa tèrmica (B) sobre el nord-oest del continent africà, exactament sobre la serralada de l'Atles. Aquesta baixa de pressió entre 1.005 i 1.010 milibars entra en contraposició amb l'anticicló de les Açores, més reforçat en èpoques estiuenques, i
situat al nord de l'arxipèlag. Aquesta conjunció genera vents en contra del sentit del rellotge en la baixa pressió (vent de l'est en la seva zona nord) sobre la mediterrània més occidental. Al costat del origen pressió, s'afegeix l'efecte local de l'Estret de Gibraltar, que magnifica la seva força i velocitat just en aquesta zona.
La sequedat a Andalusia occidental és causa de l'efecte Foehn produït per les estribacions occidentals de les serres bètiques.
vent de garbí o llebeig
El Llebeig o Garbí és el nom del vent del sudoest. Al País Valencià s'anomena llebeig, exceptuant a Alacant que se'l coneix com garbinet , mentre que més al nord se li diu garbí. Pel seu origen, porta molta sorra i pols molt fina en suspensió procedent del desert del Sàhara.
El llebeig es produeix com a conseqüència del moviment de borrasques a la Mediterrània sur d'Oest a Est; aquest desplaçament provoca el moviment de masses d'aire tropical, càlides, seques i amb molta pols portada del Sàhara fins al sudest de la Península Ibèrica.
Normalment el llebeig és anticipat per la calima (boira càlida) que apareix a l'horitzó cap al Sud. El color característic de la calima és provocat per la gran quantitat de pols africana que duu.
L'aparició d'aquest vent anuncia l'arribada de la depressió que l'origina i que moltes vegades ve acompanyat de pluges fortes.
viernes, 26 de febrero de 2010
Ponent
El ponent és un vent relativament freqüent A Catalunya i la Comunitat Valenciana, i pot arribar a bufar amb ventades moderades i fortes. Tot i que de vegades el ponent pot ser un vent fred, sovint arriba a les nostres contrades recalfat després d'haver travessat tota la Península Ibèrica. A l'estiu, el vent de ponent sol ser molt càlid. El que sí que és comú, però, és la seva sequedat. El ponent arriba a la costa mediterrània sec, i per això no porta mai pluja. Així, la saviesa popular diu que "el Ponent és la granera del cel".
És un vent perillós per a la navegació, ja que les allunya de la costa en cas que derivin. A les Illes, pot alçar temporals considerables contra les costes de Tramuntana i de Migjorn de Mallorca. Al freu de Cabrera provoca corrents de llevant importants.
A més, també sol dir-se que "De Ponent, ni vent ni gent", en referència al fet que el vent de ponent és sec i no porta mai la pluja que sovint necessitem i al fet que de ponent va arribar la invasió borbònica de Catalunya i la Comunitat Valenciana amb la consegüen pèrdua de llibertats.